El Castell de Falset-Museu Comarcal, és un nou espai museístic que proposa la descoberta històrica i cultural del territori de forma amena, immersiva i interactiva.

L’ambientació de cada sala expositiva i la construcció d’un relat que centra el discurs en un únic tema, a partir del qual se n’introdueixen d’altres, són elements fonamentals en la concepció d’un museu de caràcter comarcal que convida a comprendre de manera participativa cada època.

El celler cooperatiu de Falset és una de les anomenades “catedrals del vi” per la seva majestuositat arquitectònica.

L’encarregat del seu disseny va ser l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, que va optar per un edifici a mig camí entre el modernisme i el noucentisme i que avui dia, més enllà de la seva bellesa, segueix en producció.

El celler és visitable, i s’hi ofereixen visites teatralitzades aptes per a tots els públics, inclosos els familiars.

Cor i símbol d'identitat de la vila, té el seu origen a final del segle XIII com a mercat. Un mercat que encara avui dia se celebra tots els dimarts en aquest mateix indret. Era i és punt de trobada i espai de relacions socials. El seu nom prové d'una antiga unitat de mesura de gra: la quartera.

Presidida per l’antic Palau dels Ducs de Medinaceli (segle XVII), que és l’actual Ajuntament, la plaça té un enorme interès urbà i arquitectònic.

Tot i que és difícil de percebre a simple vista a dia d’avui, Falset comptava un call jueu d’una gran importància a l’Edat Mitja, fill del qual és bona part de l’actual entramat urbà de carrers i places.

Al Falset del segle XIV es calcula que fins a un 40% de la població era jueva. El carrer conegut popularment com l’Escoleta (oficialment dit de Francesc Mestres) és, possiblement, la millor mostra d’aquest call, on hi ha cases que conserven interiorment restes de l’antiga aljama, és a dir, del lloc de reunió del govern que dirigia la comunitat hebrea local.

Aquesta monumental església d'estil barroc fou beneïda l'any 1780. Només pot veure’s l’interior en coincidir amb algun acte religiós.

Per bastir el temple, després d'una llarga contesa amb el duc, els falsetans utilitzaren les pedres de l'antiga església del castell, que van desmuntar una per una.

L'altar major de l'església custodia les relíquies de Santa Càndia, patrona de la vila, traslladades des de Roma en pereginació al segle XVIII.

Tot i que no és visitable, en acollir la seu del Consell Comarcal del Priorat, aquest és un dels edificis de major interès del poble, amb un pati i una escala de volta gòtica.

Val la pena guaitar-hi per contemplar la cúpula sobre petxines que cobreix el pati, construïda per mandat del comte “Alberto de Azara”.

Als baixos, actualment també acull l’Oficina de Turisme Comarcal

En uns segles marcats per la violència i les guerres, l'existència de muralles significava una certa garantia de seguretat per als habitants de pobles i ciutats.

Prop del castell hi ha el Portal del Bou (segle XIV), que és l'única porta d'accés que queda en peu avui dia de les cinc que hi havia originàriament a la vila.

Mirant amb atenció les seves pedres, encara es poden apreciar els sistemes de tancament i les marques que els picapedrers feien servir per identificar la seva obra i cobrar-la.

Arribant-hi en cotxe des de l'antiga carretera N-410 o a peu pel camí de les Ermites, Sant Gregori és un monumental conjunt de roques vermelles i coves que amaguen sota una bauma natural la petita ermita homònima, bastida a finals del segle XVII.

El lloc és d’una d’una bellesa natural extraordinària, i és aquí on els arqueòlegs van descobrir les primeres restes de població, pertanyents al paleolític inferior, és a dir, de fa uns 40 mil anys. 

Sant Gregori disposa de zona de lleure, amb taules, bancs i jocs per als infants. 

Falset, com la comarca del Priorat, compta amb una extensa xarxa de camins senyalitzada que és d’un enorme interès excursionista i turístic.

Avui dia, els amants de caminar poden recórrer els antics camins rals entre pobles i, per exemple, anar de Falset a Gratallops entre vinyes o seguir les passes que feien els falsetans que anaven a treballar a peu a les mines de Bellmunt del Priorat.