Geologia
La geologia dels diferents espais és molt característica. Així descriu Sant Gregori el geòleg falsetà Amadeu Peris:
“Aquests extraordinaris gresos rojos, d’una bellesa geològica indescriptible, són el testimoni d’unes condicions sedimentològiques que es van estendre per bona part d’Europa. Són el resultat de la deposició d’unes sorres i greves d’origen fluvial, possiblement d’un gran riu que baixava dels Urals.
Molts anys més tard, aproximadament fa uns 40 milions d’anys, l’orogènia alpina elevà tot aquest conjunt format per la Serralada Litoral Catalana, i que tingué en aquesta zona una tectònica de fracturació, independitzant tot un seguit de blocs, que formen unes unitats estructurals casi independents. Al final de tot això, l’erosió ha deixat al descobert aquest magnífic aflorament d’edat triàsica on es troba enclavada l’ermita de Sant Gregori.”
I així parla de la zona de Sant Cristòfol:
“La muntanya està situada estructuralment en el mateix bloc de Sant Gregori, limitada per dues grans fractures de direcció aproximada Nord Sud, i que són unes falles associades a la gran falla de les taules, que independitza aquestes unitats.
L’ermita s’ubica sobre un petitíssim aflorament calcari-dolomític, període immediatament posterior al de Sant Gregori.
Aquestes calcàries i dolomies, que donen a l’entorn un aspecte totalment diferent del de l’ermita de Sant Gregori, algú diria “més mediterrani”, representa el canvi d’unes condicions sedimentològiques que s’havien donat fins aleshores.
Els materials són clarament d’origen marí i representen el testimoni d’una gran transgressió marina que tingué lloc a bona part d’Europa, i que també afectà el que es coneix com a massís català.
Al final, com en el cas anterior, l’orogènia alpina elevà tot el conjunt i la tectònica de fracturació associada deixà el bloc limitat per dues fractures que donen al conjunt unes característiques geològiques alhora semblants, però alhora diferents pels materials.”
